Murren - Luzerna - Berna

Hola a tots!

sí, han passat tres dies i no hem escrit res, però és que quan arriba la nit la veritat és que estem esgotats! Però la insistència de les dues iaies ens ha fet fer un pensament per tenir-les ben contentes. Au, allà va el rotllo (escriu Roci avui).


Divendres, 6. Murren

Tercer dia amb plans de chiruques/trangos. El jefe d'expedició ens prepara una ruta tranquil·leta però maquíssima: visita a Murren. Com que aquell matí em vaig entretenir més de la conta no arribem a temps a agafar el tren i decidim anar en cotxe fins Lauterbrunnen (reconec que he hagut de mirar com s'escribia aquest nom), cosa que va valdre la pena perque la carretera era preciosa.

Un cop allà agafem un cremallera fins a Murren, un poblet super autèntic a 1633m amb casetes de fusta molt molt antigues desperdigades aquí i allà. Flors, flors i més flors per tot arreu, ara entenc a la Mercè: "... heu d'anar a Suissa Roci, que t'agradarà molt..." I tant!!! Això és el paraís de la amants de les flors, eh iaia??? Bé, doncs a Murren el que vam fer va ser passejar bocabadats i fer centenars de fotos (més abaix en veureu unes poques).

De baixada amb el cremallera, vam fer parada a Gimmelwald (crec que no em deixo cap consonant), perque era l'hora crítica del dinar de l'Oriol i no perdona. Afortunadament davant del cremallera hi havia un parc infantil, tot de fusta i amb unes vistes impresssionants al darrera, on  després de gronxar al reietó un estona ens parem a fer el picnic: ensaladilla rusa + nuggets de pollastre + raïm.

Al arribar a casa, a Wilderswil, fem una siestecilla tots tres i després decidim fer una visita a Interlaken. Portem tres dies aquí i encara no l'hen anat a veure, una mica perque tothom ens ha dit que tampoc val molt la pena. La veritat és que haig de dir que a mi si que em va agradar força, val que és molt turístic però tampoc està malament. Aixó si per un moment vam pensar que estàvem o a Tokio o a Istambul. Només 2 de cada10 persones que ens creuavem semblaven autóctones. Tot està ple de japos, jo crec que mig Japò està a Suissa de vacances!! I de àrabs, amb burca inclòs, la veriat és que desvirtua una mica d'entorn suís. Una altra curiositat de Interlaken, és que hi ha un tou de botigues que tenen dependents japonesos! Curios oi?

Dissabte, 7. Luzerna
Agafem el tren direcció Luzerna, i sort que anàvem preparats perque mantenir distret 2h a l'Oriol era tot un repte. Així que vam tirar d'Ipad una estona (vam repassar tots els números, les lletres i vam dibuixar llacs i arbres) i de cançons populars catalanes tipus Joan petit, sol solet ... ;-D Un cop més el recorregut en tren va ser tot un espectacle, doncs quedava lluny de les vistes a zones industrials típiques del nostre país.
Un cop a Luzerna ens va sorpendre un sol brillant quan esperàvem més aviat un dia tapat. El jefe d'expedició no va parar de fer fotos a la ciutat fent-me servir com "a blanco" toooottttaaaa la estona!!
Que si possat aquí que darrere hi ha un pont molt maco, que si ara ves cap allà i que et toqui el sol a la cara.... Clar com que l'Oriol dormia.....

Bé, de Luzerna haig de dir que és una ciutat amb un encant especial, una ciutat elegant, ben cuidada, amb tot tipus de detalls ... en certs moments em va fer pensar en Liubliana (Eslovenia). Però el que li dóna un toc únic és el llac i els ponts sobre el riu. Les aigües d'aquest llac són literalment de color turquesa a més de absolutament cristal·lines, a més transmetien una sensació de frescor que convinada amb la caloreta la veritat és que et feia pensar en fer un "chapuzón".

A part de fer una bona passejada pel costat del llac vam endinsar-nos pels carrerons del centre, que no deixava de ser un eix comercial, amb les botiques típiques de portal de l'Àngel (Bata, H&M...) però amb la peculiaritat de que a les 17h d'un dissabte tanquen, perque clar, aquí concilien la vida professional amb la vida familiar. I un fet ho corrobora, les parelles tenen de mitja tres fills!! Clar molt a veure deu tenir el nivell de vida dels suissos; ahir per primer cop ens vam decidir a anar a dinar fora perque els preus són força prohibitius (de moment hem tirat d'una cadena de supers que estàn per tot arrreu i que es diu Migros).

De tornada un altre cop al tren, vam coincidir amb un matrimoni (amb tres fills). Ell suis i ella catalana, molt hippilonga que va venir a viure aquí per amor.

De tornada a casa, ens esperava una foundeau casolana boníssima, sort que a aquest apartament no li falta cap detall i vam poder preparar un sopar de luju luju els rinxols i jo.

Aquí teniu les fotos de la jornada:

Diumenge, 8. Berna

El programa del dia d'avui va ser una incognita fins anit, perque esperàvem pluges intenses i no sabiem si estar-nos a casa o fer algo indoor.

Finalment ens hem decidit per Berna. Afortunadament hem esquivat la pluja i tot i que el dia no acompanyava per fer bones fotos hem fet una volteta pels principals carrers que molts d'ells estàven en obres. Sí que hem pogut veure una mena de petit zoo al mig de la cutat on tenen en captivitat a tres ossets amb un montatge una mica extrany però curiò si més no.

Com que l'Oriol havia avançat la siesta a les 11h (11h-13h), gràcies a la veu melòdica de la Silvia Pérez Cruz que te més efecte que un Orfidal, hem pogut aprofitar la tarda al Papiliorama. Bé, abans hem tingut un incident/ anècdota del dia. Ens hem quedat sense bateria al cotxe al mig d'una zona ressidencial on no passava ni deu. Se'ns ha acudit demanar ajuda a una veina del barri que ens ha trucat a un servei tipu RACC (TSC per si algú li interessa) i s'ha presentat un mecànic molt dicharachero que ha resultat ser de Asturga (Leon). Be el tema és que ens ha arreglat el problema i hem tirar cap al Papiliorama.

El Papiliorama és un complex pensat per visitar amb nens on es pot visitar una rèplica de selva humida (forest) amb tot d'animalots i vegetació exòtica, una altra àrea on hi ha una recreació d'un bosc a les fosques per veure animals nocturs i una altra i potser la més curiosa una zona on han creat un "minimon" de papallones. Hi ha centenars i centenars de papallones força grans i molt vistoses. Pensàvem que a l'Oriol li encantaria, com que sempre fa la papallona, però més aviat li impressionava veure-les tan a prop, tantes i tan grans.Al final del trajecte s'ha trobat una cabra molt amistosa i mansa que s'ha deixat fer mil carantonyes per l'Oriol, ell es pixava de riure sense parar.

Be familia i amics, el proper post ja l'escriurà el rinxols que és més breu ehhh??? Ji ji ji ji

petons a tothom

O&M&R